L'home , amic dels animals ?

L'exposició molt curada del mes de novembre de Vicenç Rovira que com diu la Montse Lloveras al final del seu escrit  "... ens apropa a aquesta realitat i ens convida a veure, mirar i reflexionar".

L’HOME, AMIC DELS ANIMALS?

Diu l’encapçalament de la Declaració Universal dels Drets dels animals:

L'educació ha d'ensenyar, des de la infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals. El respecte cap a altres espècies va lligat al respecte entre els mateixos humans.

I trobem en l’article 2n:
Tot animal té dret al respecte, a l'atenció i a la protecció per part de l'ésser humà.

I en l’article 6è, en l’apartat B:
L'abandonament d'un animal és un acte de crueltat i degradant.

I així fins a catorze articles que ens conviden a la reflexió.

Malgrat èsser una qüestió de sentit comú i d’estar recollit en la Declaració Universal dels Drets dels animals sovint oblidem o ignorem aquesta evidència: el dret dels animals a ser cuidats i tractats amb respecte i cura.

En Vicenç ha volgut deixar constància amb el seu reportatge de com viuen uns animals que, malgrat haver estat abandonats, han tingut la sort de ser recollits i acollits i de com n’és d’important la tasca de les cuidadores voluntàries. En les imatges també es fa palesa la situació extrema i degradada (només cal observar la desconfiança amb la que alguns animals miren) en la que n’arriben alguns d’ells i com, poc a poc, molt a poc a poc, es van refent i van tornant a confiar en l’esser humà.

Les fotos ens expliquen, des de la sensibilitat, el dia a dia, les tasques que s’hi fan: neteja, alimentació, passeig, ...

L’activitat que es desenvolupa en espais com aquest queda molt amagada i la majoria de la gent no sap ni on són aquestes instal.lacions ni què s’hi fa.

La nostra societat que viu submergida en la velocitat,  procurant que tot succeeixi en la immediatesa, i que, cada vegada més, creu que els desitjos s’han de fer efectius al moment, que en molts casos confon els cadells amb joguines i que quan aquests creixen ja els deixen d’interessar,... Aquesta societat que cal que s’aturi i reflexioni per redirigir accions que porten al patiment, necessita tocs d’atenció. Aquestes imatges poden ser un toc d’atenció.

. La mirada del fotògraf que ens dóna una visió poètica, que empatitza amb la tasca, amb les cuidadores i evidentment amb els animals ens apropa a aquesta realitat i ens convida a veure, mirar i reflexionar

                                                                                       Montse Lloveras

                                                                                 

Compartir a...

Submit to FacebookSubmit to Google BookmarksSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Dilluns, Agost 21, 2017
Inicia sessió