Història de l'AFiC

LogoAFiC50 cr

AFIC Sant Feliu De Guíxols

“Caminant cap al mig Segle”

 

Quan una entitat arriba a celebrar 40 anys vol dir que darrera seu té una llarga trajectòria, amb la qual s’ha definit plenament el seu tarannà. I també vol dir que hi ha un conjunt important de persones que amb molta voluntat han fet possible aquesta fita. He de dir d’aquestes persones -malauradament algunes ja no estan presents entre nosaltres- que han aconseguit que l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica sigui quelcom més que una entitat cultural, ja que per a molts s’ha transformat en el punt d’unió d’un grup d’amics.

 

L’Agrupació va néixer a partir de la nevada de l’any 1962 i, des d’aleshores darrera seu hi ha una història amb molt de pes. Tenint en compte que tant la fotografia com el cinema permeten perpetuar gràficament la memòria col·lectiva d’allò que ha passat i que està passant, ens trobem amb una eina indispensable per fer-nos recordar i reviure modes, fets, persones i coses, l’eina ideal per realitzar aquesta exposició.

Aquest Aniversari és només un punt de parada en un llarg camí. Properament començarem a preparar les noces d’or. I l’embranzida de la nova generació, ja present en aquesta última dècada, fa que, d’aquest llarg camí, no se’n vegi el final.

Mercès a tots, i per molts anys.

Jordi Gallego i Caldas

(President A.F. i C. de Sant Feliu de Guíxols)

 

PRIMERA DÈCADA: 1963-1973

EN TEMPS DE SATÈL·LITS, NEIX L’AGRUPACIÓ

La tardor de l’any 1962, un grup d’afeccionats a la fotografia varen decidir-se a formar l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols.

Les inclemències meteorològiques d’aquell Nadal van ajudar a la creació d’aquesta entitat. El dia de Nadal va caure una gran nevada, d’aquelles que fan història. Fou a partir d’aquella oportuna precipitació que els afeccionats fotògrafs varen organitzar un concurs amb el tema “Nevada”. Encara ara es recorda la fotografia que va guanyar, la d’en Bartomeu Auladell, que amb la seva simplicitat constituïa una imatge de gran estètica i plasticitat. Aquest concurs del desembre de 1962 va donar pas a la constitució de l’Agrupació, al cap de quatre mesos.

Era el 17 d’abril de 1963 que, reunits a la Catequística, a dos quarts d’onze del vespre, es realitzava la constitució de l’entitat. La primera junta directiva estava composta pels següents companys:

 

President: Bartomeu Auladell Vidal

Vicepresident: Jordi Budó Pujol

Secretari: Jaume Cervera Bosch

Tresorer: Jaume Buxó Prat

Vocals: Emili Alemany Castany

Josep Bartomeu Llorens

Jordi Rabell Rigau

 

Amb el temps es va voler potenciar la vessant cinematogràfica per donar participació als socis afeccionats al Setè Art.

El 4 d’abril de 1964, durant l’assemblea general que tingué lloc a l’hotel Jecsalis, situat a la carretera de Girona número 4 de la nostra ciutat, i aprofitant la renovació de Junta que marcaven els estatuts de l’agrupació, es va incorporar la vocalia de cinema. Fou coberta per en Josep Clos Barneda. Alhora, també es formà una comissió adjunta per tal d’incloure el cinema amateur dins de l’Agrupació.

En aquells primers anys de l’Agrupació, l’entitat com a tal havia de complir els requisits que en aquell moment l’“Estat” requeria. Així, en els estatuts, hi trobàvem articles tan curiosos com el segon, d’obligada redacció, que deia:

Esta Agrupación se situa al margen de toda política, profesa el espíritu nacional español y sigue las directrices morales cristianas.

Més tard, a partir de l’any 1965, algunes coses canviaren pel que fa a la normativa d’associacions i entitats. Així, deixà de ser obligada la inclusió del segon article, però en canvi calia trametre al Govern Civil una còpia per triplicat de la relació de socis, i els noms, adreces i professions de tots els membres de la Junta Directiva, de la qual en Jaume Buxó Prat va ser president fins el 1968.

Encara ara hi ha socis que recorden la presència d’algun membre de la policia governativa en les reunions i projeccions de cinema que es feien a l’edifici de la Catequística.

 

Amb el temps l’Agrupació va anar agafant empenta i organitzava concursos de fotografia. Així, durant la primera dècada, va organitzar aquests concursos: Lligueta Social; Concurs de Diapositives Local; Concurs Aurocolor; Gimcana fotogràfica (diapositives); i el més important, el Concurs Nacional de Fotografia Hipocampo, en el qual es presentaven els fotògrafs més punters de tot l’estat espanyol. El primer trofeu va ser de plata massissa amb placa d’or.

Pel que fa a l’activitat cinematogràfica, s’organitzaven aquests concursos: Concurs Local de Cine; Concurs Regional de Cine (que durant anys fou el preludi del Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava).

L’Agrupació, a més, col·laborava notablement amb l’aportació dels seus membres en l’organització del Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava.

Les primeres adquisicions de material per a l’Agrupació varen ser una pantalla i una taula de projecció.

També es realitzaven periòdicament projeccions de diapositives i de cinema d’autors locals, intercanvis de pel·lícules amb els afeccionats de Blanes i Palafrugell, i també projeccions dels cineastes gironins Narcís Sans i Tomàs Mallol. Més tard també es projectarien documentals d’actes socials del soci Jaume Buxó; els divertits curts de Toni Ferrer; els dibuixos animats d’Alexandre Matas; els arguments de l’Alfons Hereu i algunes atrevides incursions d’altres socis.

Josep Bertomeu Llorens assumeix la presidència el 1968, i durant dos anys manté una continuïtat en els concursos i activitats, a més de comprar un projector de diapositives. La seva Junta va desestimar un augment de cinc pessetes quan la quota era de deu al mes.

Els concursos de cinema “amateur” Local i Regional tenien molt d’èxit, i per tant en sorgeixen de nous, com EL ROTLLE (pel·lícula d’argument exposat en una sola cinta de 15 metres, d’uns tres minuts, sense muntar). Amb l’eslògan “Gane sus vacaciones en Sant Feliu de Guíxols” s’intenta formar una nova modalitat de concurs per promocionar la població. Consistia a filmar una pel·lícula sobre la nostra ciutat, i el premi per al guanyador era una estada gratis. Això passava l’any 1971 i durant la presidència de Joan Duch Samí.

A petició de la secretària, Srta. Àngela Bussot Domènech, es va comprar una màquina d’escriure.

Per acabar la primera decada llegim de l’acta del 20/10/72: “Para festejar el décimo aniversario de la fundación de esta Agrupación se proyectarán varios actos que se tratarán en reuniones especiales y que serán comunicados a los Sres Socios. Asimismo se ha acordado aumentar la cuota de socio hasta ahora de 10 ptas., en 25 ptas. y presentarlas mediante pago anual. Ptas 25 al mes, lo que haría, al año, una cuota de Ptas 300.-”

 

SEGONA DÈCADA: 1973 - 1983

TOT I EL PES DE LA CENSURA,  L’ART CONTINUA

Quan l’Agrupació complia el primer decenni, i sota la presidència d’en Joan Duch Samí, es va retre un homenatge als tres presidents anteriors: en Bartomeu Auladell Vidal, en Jaume Buxó Prats i en Josep Bartomeu Llorens. Fou al llarg d’un sopar-homenatge que es va portar a terme en un “prestigioso hotel de esta ciudad”, segons reflecteix el llibre d’actes.

 

A principi de 1973 torna a assumir la presidència Josep Bertomeu per un altre any, i s’inicien les infructuoses gestions per tal de poder aconseguir un local social per a l’Associació.

Però el temps passa ineluctablement i, ja començats els anys setanta, alguns socis fundadors que havien estat membres de les diverses Juntes van començar a sentir el lògic cansament i desil·lusió per la manca de nova saba que els prengués el relleu i renovés l’empenta que tenia l’Agrupació en les primeres èpoques. Així, el 5 de desembre de 1975 Joan Duch i tota la Junta posen els seus càrrecs a disposició, per imperatius de treball. Alfons Hereu Ruax accepta la presidència amb la condició de formar la seva pròpia junta i poder així donar un nou alè a l’Agrupació. D’aquesta manera la nova directiva se sentiria recolzada per la junta anterior, amb la seva experiència.

 

Un exemple d’aquest cansament i manca d’activitat per part del soci el podem veure en l’acta del 17 de desembre de 1976: el President sortint, Alfons Hereu Ruax, va llegir el següent comunicat. Tot i que el domini de la llengua escrita encara s’hi nota un xic escàs, té el mèrit de ser el primer document oficial en català que féu l’Agrupació:

 

Els components de la Junta que han assistit a totes les reunions celebrades des de l’última Assemblea fins avui han cregut convenient fer la següent aclaració: No és l’interès d’aquesta Junta el desfer l’Agrupació de Fotografia com algú ha pretès veure en el comunicat publicat a Àncora i enviat a tots els socis, sinó el de conscienciar a la gent del gran problema que teníem amb la no assistència e indiferència dels socis i que malgrat l’èxit que ha comportat la esmentada convocatòria i que és evident als ulls de tots, ja que en les últimes Assemblees Generals només s’hi varen comptar un promig de 14 persones i que així consta en les actes aixecades, senten el haber tingut que provocar aquesta assistència amb un comunicat tant incisiu, quan lo normal era que tothom acudís pel seu propi peu e interès. Gràcies ”.

 

I a l’hora de renovar parcialment els càrrecs de la Junta (President, vicepresident, secretari i tesorer), el President llegeix les següents paraules aclaridores:

Tot i havent-hi moltes persones que prometen ajuda a la nova Junta que va ser elegida el 5 de desembre de 1975, a poc a poc es comencen a veure les primeres decercions (sic) per motius que s’ignoren i que s’emparan a la falta de ganes i col·laboració, excusant-se al no tenir local propi i a l’encariment de la fotografia, però cap d’aquestes raons és massa vàlida si veritablement es tenen ganes de treballar. Per cert, que en les reunions de l’Amura de la temporada passada, i amb la reaparició amb escena de Jaume Cervera, tant d’anys apartat de l’Agrupació es reanimaren les xerrades de fotografia que feia temps no es feien, ja que venir a reunió representava passar unes hores fora de casa i res més. Jo no estic doncs disposat a arrastrar el lastre d’una Agrupació que tinguent 100 socis només tenen ganes de treballar un màxim de 10 o menys, i que després de les promeses de participació de la resta no compareixin a cap concurs. És una pena que s’hagi de tingut de fer una crida tant desesperada perquè es tornés a reanimar el que semblava mort. Només desitjo que l’Agrupació trobi avui gent responsable que la torni en el lloc que mereix i que ocupà durant les temporades més exitoses dels anys 60”.

Després d’un gran debat, van sorgir Jordi Gallego i Jaume Ruscalleda, que proposaren tirar endavant l’Agrupació amb dues condicions: l’assessorament dels veterans i una votació per elegir el president. Feta aquesta, surt elegit Jordi Gallego amb 11 vots dels 18 possibles.

Es constitueix, doncs, la següent Junta, formada per quatre veterans i quatre elements nous:

 

President: Jordi Gallego i Caldas

Vicepresident i vocal de cine: Alexandre Matas

Secretari: Joaquim Bigas Quintana

Tresorer: Albert Xirgu Salgas

Vocal de concursos: Joan Auladell

Vocals de fotografia: Enric Casals i Jaume Ruscalleda

Vocal de premsa: Jordi Budó

Comença així una nova etapa de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols.

L’any 1978 va marcar un pas endavant per a l’Agrupació. Per una banda, i després d’unes gestions, es va aconseguir en el Casino Guixolenc, situat al passeig dels Guíxols, un local social estable, amb una sala de projeccions. Per altra banda, la Junta va iniciar la nova tendència de fomentar la fotografia amb cursets impartits per en Jordi Gallego. Se’n varen fer a les escoles de Sant Feliu i de Castell-Platja d’Aro i per als afeccionats a la fotografia.

L’any següent, el 1979, l’Ajuntament va demanar a l’Agrupació la seva col·laboració per tal d’organitzar el Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava. La decisió d’acceptar l’oferta comportà una reunió general extraordinària de socis, amb un acalorat debat. Després d’una votació secreta sorgí aquest resultat: Vots a favor, 9; vots en contra, 2; vots en blanc, 8; vots nuls, 1. Segons es llegeix al llibre d’actes: “El gran número de votos en blanco corresponden a las diferencias de opinión en la Agrupación, aunque se adoptó el voto en blanco para no privar o en su caso no mermar la experiencia con la que se puede colaborar.”

Va ser en els primers anys vuitanta que el Festival Internacional de Film Amateur de la Costa Brava va desaparèixer, ja que va perdre el suport de l’Ajuntament guixolenc per causes econòmiques i per considerar-lo elitista. També en els següents anys es deixà de convocar el concurs més important de fotografia d’àmbit estatal, l’“Hipocampo”, ja que no es podia seguir dotant-lo dels elevats premis en metàl·lic. Tot plegat va fer que l’Agrupació perdés empenta pel que fa a les activitats que organitzava i les col·laboracions que donava.

Progressivament l’Agrupació va anar agafant un aspecte més divulgatiu mitjançant l’organització de concursos populars de fotografia (Carnestoltes, Tennis, Concurs Escolar, etc…), exposicions i projeccions. Els concursos locals per als socis es van deixar, ja que tenien poca participació i quasi sempre els participants eren els mateixos.

 

Fou en el 1980 que en Daniel Lloret Pacheco assumí la Presidència de l’Agrupació per tal de renovar el càrrec i així dinamitzar els càrrecs de la Junta. La cosa no va funcionar, i des d’aleshores les Juntes, amb comptades innovacions, tenen una continuïtat manifesta de persones i càrrecs. No per falta de ganes de deixar-ho per part dels membres de la Junta, sinó per la manca de persones interessades a participar-hi.

 

TERCERA DÈCADA: 1983-1993

SENSE FRANCO, EL PODER DE LA IMATGE

 

Amb en Jordi Gallego i Caldas com a President, l’any 1983 es va adquirir un projector de diapositives i una pantalla de peu. També s’iniciaren altres activitats, com les classes de fotografia al col·legi públic Gaziel.

Fou en aquests anys que s’invità el Dr. Monturiol a fer una projecció-conferència. El doctor tingué tant d’èxit que a partir de llavors se l’ha convidat cada any a fer una conferència sobre els seus innumerables viatges científics per tot el món.

L’any 1984 es va organitzar un sorteig d’un aparell de vídeo per tal de recaptar fons destinats a comprar material fotogràfic. L’anècdota fou que de 1.000 números solament se’n varen vendre 150. Per sort el número premiat es quedà per vendre. No cal dir que l’esmentada iniciativa no es va repetir més.

El 1985, després de molts anys, es torna a convocar el Premi Nacional “Hipocampo”, després de realitzar un gran esforç per a organitzar-lo, juntament amb el Saló Fotogràfic de Sant Feliu de Guíxols.

Amb la col·laboració del Tennis D’Aro, l’Agrupació organitza un concurs de fotografies durant la final de la “Copa del Sol” de tennis.

Estem en una dècada durant la qual es realitzen exposicions, conferències i projeccions d’artistes de primer ordre: Juan Manuel Castro Prieto, J. M. Ribas Prous, Quim Botey, etc.

Joan Auladell Vidal, per raons personals, deixa la vocalia de concursos, de la qual havia estat responsable des de 1964.

L’any 1988 es va portar a terme a Sant Feliu de Guíxols la 5ena Festa Catalana de la Fotografia. Fou una trobada que portà nombrosos afeccionats a la fotografia de tot Catalunya. Hi varen assistir, entre altres, el President de la Federació Basca de Fotografia, el President de la Federació Catalana de Fotografia i el President de la Federació Espanyola.

L’Albert Xirgu proposa redactar uns nous estatuts, en català, per actualitzar l’Agrupació.

l’Agrupació Fotogràfica rep una subvenció de l’Ajuntament per la compra de 100 marcs d’alumini, amb el compromís de realitzar unes reproducccions de fotografies antigues de la ciutat i fotografiant de nou el mateix lloc tal com està actualment, per a la realització del llibre Imatges per a la Història. Assumeix tota la feina en Quim Bigas, que aconsegueix un excel·lent treball. Amb pocs canvis, les Juntes d’aquesta dècada estaven formades per:

President: Jordi Gallego Caldas

Vicepresident: Joaquim Bigas Quintana / Daniel Lloret Pacheco

Secretari: Albert Xirgu Salgas / Antoni Martínez Maymús

Tresorer: Jordi Busquets Nuell

Vocal de concursos: Joan Auladell

Vocals : Joan Aviñó Coll / Eliseu Ramot Pijoan / Joaquim Valls Ararà / Xavier Sureda

L’any 1992, després de parlar amb l’Ajuntament, es comencen a impartir classes de fotografia al Casal de Tueda. Poc després s’hi realitzarien les obres d’adequació i instal·lació d’un petit laboratori en blanc i negre.

Seran precisament aquestes classes que portaran noves persones apassionades per la fotografia, que representaran en un futur molt proper l’Agrupació.

 

QUARTA DÈCADA: 1993-2003

CANVI DE MIL·LENNI SENSE LA FI DEL MÓN: L’AGRUPACIÓ SEGUEIX

Pocs canvis trobem de moment en els principis de la quarta dècada. Continuen les 15 o 20 persones de les reunions generals, continuen els mateixos concursos i projeccions, continuen pujant les quotes (ja estan a 1.700 pta. any) i continua baixant el nombre de socis.

Segons consta en l’acta del dia 5 de marc de 1993, en preguntar el president Jordi Gallego si entre els assistents hi havia algú que volgués ésser el nou president de l’Agrupació, ja que ell portava mols anys en el càrrec, la resposta  fou unànime: “i que per molts anys més...”

Ens delecten amb xerrades de Nil Boigas, extraordinaris audiovisuals amb quatre projectors de Jordi Planas, projeccions de cinema de Baca i Garriga, que, juntament amb la projecció de films de l’UNICA, varen servir per celebrar els “100 anys del cinema”,  i cursets d’il·luminació, amb sortida de pràctiques inclosa, per Quim Tor.

L’any 1995 es va celebrar el 10è aniversari del concurs FotoLliga Interclubs Gironins. És un concurs molt estimat, en forma de lligueta, i obert a tots els associats de les diverses entitats fotogràfiques de la província. Té caràcter mensual, i els lliuraments i veredictes es fan cada vegada en una agrupació diferent. La iniciativa sorgí de l’Agrupació ganxona, i el seu president Jordi Gallego fou qui la va portar a terme. Està pensada per a poder intercanviar impressions i coneixements amb altres fotògrafs afeccionats de les nostres contrades gironines.

S’instaura el costum d’aprofitar els estius realitzant les reunions dels divendres a la platja, amb sopar i cremat inclosos. La cosa funciona i, d’aquesta manera, els períodes d’inactivitat dels mesos d’estiu (a causa dels deures professionals dels membres de la Junta) no són tan llargs.

Paral·lelament als concursos s’organitzen un parell de sortides de caire pràctic durant l’any. Així, cal recordar la sortida un cap de setmana a la comarca del Bages, on es va realitzar una visita en unes coves subterrànies mitjançant la tècnica de l’espeleologia. Va ser la primera experiència d’aquest caire de tots els participants. S’obtingueren unes fotografies molt interessants i inèdites pel que fa al tema plasmat.

Les Gimcanes Fotogràfiques són el concurs que més èxit té. Amb mínimes innovacions (el guanyador és l’encarregat d’organitzar la propera), es vénen realitzant des dels inicis de l’Agrupació. Però això no vol dir que no hi hagi noves idees, com per exemple l’aportada per en Joaquim Valls de realitzar una mostra fotogràfica dels fets més rellevants passats a Sant Feliu durant tot un any, per després fer-ne una exposició i segurament un catàleg. Tot va ser possible gràcies a la col·laboració de l’Excm. Ajuntament.

Torna la necessitat de fer reaparèixer un butlletí per donar informació als socis. Es dirà DIU, i s’editarà del gener de 1988 fins l’octubre de 1999. Després tornarà a quedar-se en estat latent.

Amb el nou mil·lenni arriba tota una nova generació d’afeccionats a la fotografia, alumnes del curs impartit per en Jordi Gallego, que serà el futur de l’Agrupació. Amb grans ganes d’aprendre i de practicar la fotografia es planteja la necessitat de tenir un laboratori propi. Gràcies al Casino Guixolenc, que ens cedeix l’espai per un modic lloguer, a la subvenció de l’Ajuntament i a la col·laboració desinteressada dels socis Jose-Antonio Cobos (mestre d’obres) i Albert Xirgu (mestre pintor), es munta un complet laboratori en la seu social que l’AFiC té al Casino Guixolenc. El va beneir Mn. Elví Perpinyà el juny de 2000. Es practiquen moltes tècniques, s’inverteixen moltes hores i es disparen un munt de carrets fotogràfics... És la nova generació, plena d’inquietuds i amb moltes ganes d’aprendre...

Les Juntes continuen amb petites variacions de càrrecs:

President: Jordi Gallego Caldas

Vicepresident: Joaquim Bigas Quintana

Secretari: Antoni Martínez Maymús

Tresorer: Jordi Busquets Nuell

Vocals: Joan Aviñó Coll  / Eliseu Ramot Pijoan  / David Bañeras / Joan Vicens /  Josep Vidal  / Albert Xirgu.

 

El 2002 l’Agrupació és acceptada a participar dintre de l’edició de la XII Primavera Fotogràfica. I ho fa amb l’exposició Obtuitus Architecturam, una mostra que reflecteix la visió que tenen els seus participants d’alguns edificis singulars de la nostra ciutat.

El 2003 l’AFiC pren part al projecte cultural impulsat per l’Ajuntament guixolenc d’Artistes locals.

Aquest any, 2004, l’Agrupació es tornarà a presentar per formar part de la XIII edició de la Primavera Fotogràfica. Hi ha sang renovada a l’AFiC i es vol arribar lluny... Cap al 50è Aniversari!!...

 

 

…(…)

Compartir a...

Submit to FacebookSubmit to Google BookmarksSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Dimecres, Agost 23, 2017
Inicia sessió