El + Recent...

Sortida a Girona

Sortida a Girona

Aquest dissabte dia 21 farem una sortida a la zona industrial abandonada de Girona. Sortirem a...

Exposició

Exposició "Objectiu Progat"

Aquest divendres a les 22 h. inauguració de l'exposició guanyadora del concurs...

1ª entrega Lliga Local 2018

1ª entrega Lliga Local 2018

  L'Albert Busquets amb aquesta foto s'emporta els primers 30 punts en el primer...

  • Sortida a Girona

    Sortida a Girona

  • Exposició

    Exposició "Objectiu Progat"

  • 1ª entrega Lliga Local 2018

    1ª entrega Lliga Local 2018

Entrevista Enric Estarlí

 

LA SEGONA VIDA FOTOGRÀFICA DE L’ENRIC ESTARLÍ  


 

 D’abril ençà ha guanyat el Premi especial Pedrolo i 3 més

     L’Enric Estarlí , 1962 ,va començar a fer fotos als 16 anys i ho va deixar  quan la Montse, la seva dona, va tenir en Nil i després la Marina. Només fa 4 anys va començar una nova vida amb la càmera digital. No tant sols ha canviat el reportatge periodístic  de la “vida analògica” per la fotografia més creativa. Ara, en pocs mesos, ha guanyat quatre premis i se sent estimulat. Però, segons ell , la seva principal acreditació és ser fill de la Pura, de la pastisseria del Puig de Sant Feliu a qui tothom coneix. “I això és per a bé i per a mal. M’ho diuen moltes vegades: ‘tu, sé que ets de Ca la Pura’. I ja estàs fitxat i no pots fer segons que”.

L’Enric es va estrenar fent fotos com a corresponsal a St. Feliu i Platja d’Aro d’El Punt i  de l’agència Efe. “Així anava aprenent , em pagava el material i m’ajudava a arribar a fi de setmana. Va coincidir que vaig deixar l’obrador de pastisseria de casa perquè n’estava molt cansat”

Si li ho demanaven també feia fotos a altres llocs, malgrat que no el pagaven gaire bé. Entre 200 i 800 pessetes per foto publicada, segons mida i ubicació en les pàgines del periòdic. Econòmicament tampoc no va anar gens bé la publicació que va fundar a Sant Feliu amb la Montse amb altres companys, la “Setmana”. “La Setmana només va durar 13 setmanes. Quan en vam aprendre ens vam quedar sense calés”.

De l’època de reporter recorda una foto de portada a “La Vanguàrdia” arran d’unes inundacions, amb el Magic Park de Platja d’Aro convertit  en un llac, o el desallotjament  d’un pis de la carretera de Girona quan “una gitana ens amenaçava brandant !un minipimer! Però la foto que recordo amb més simpatia es una d’en ‘Barbacoa’ muntant-li un del seus números d’equilibri amb una barra de pa sobre la barbeta a tot un personatge de les finances, en Claudio Boada, que aleshores era el president del Banco Hispano Americano, envoltat d’un exèrcit de ‘segurates,’ en mig del passeig del Mar. Llàstima perquè crec que no es va publicar”

 

Va venir el seu fill Nil i la feina de cangur no era massa compatible amb les tasques de laboratori. “Vaig parar perquè només preparar el laboratori,  posar el líquids de revelat i fixat, i netejar-ho tot ja se t’emportava gairebé una hora. I la dóna i jo treballàvem tots dos. Aleshores només feia fotos de família i les portava a revelar. Després va néixer la Marina i quan tenia 3 o 4 anys van sortir les primeres digitals i m’hi vaig posar sense massa passió ni massa interès, només que era més barato. Creia que el meu moment de  fer fotos ja havia passat.

Fotos en una altra vida

Un curset de photoshop li va treure del cap que ja no podia aprendre més i que el seu moment fotogràfic era mort. S’hi va tornar a enganxar: “El que faig ara és una altra cosa. Jo dic que abans havia fet fotos en una altra vida”.

També és veritat que en la seva “vida analògica” havia tingut algun premi, a Sant Feliu, a Palamós i al Club de Tennis. Però ara, només en uns mesos, ha superat de llarg aquesta llista de guardons. Tot va començar amb el premi d’Honor de la Fundació Pedrolo. “Vaig fer una foto sobre l’ús de la matèria, que és una obra de teatre entre l’absurd i la crítica ferotge contra la burocràcia i concretament vaig escollir un diàleg d’una dóna que vol treure un home d’un pou des de fa 2 anys i encara està reclamant el permís per fer-ho” El premi Pedrolo va caure l’abril. Després va venir  un premi sobre el barri vell de Banyoles, un altra sobre el ‘Temps de Flors ‘de Girona i dos premis a la Fotolliga que organitzen 15 agrupacions fotogràfiques des de Perpinyà i Rivesaltes a Callela de la Costa. Les fotos de l’Enric les podeu veure a http://photo.net/photos/enricestarlí

 “Jo sempre he pensat que feia fotos perquè no sé dibuixar ni pintar. Soc molt maldestre, però d’altra banda sempre he fet alguna cosa creativa, teatre, música, la fotografia...és una necessitat personal”

Els clàssics de la càmera, Henri Cartier-Bresson, Robert Cappa, Sebastiao Salgado o Agustí Centelles  i Joan Fontcuberta són d’alguna manera els seus mestres reconeguts, encara que, ara mateix el sedueix més la fotografia creativa a l’estil de Chema Madoz, que el va deixar impressionat en una exposició a Sant Feliu. “Precisament havíem fet en una exposició en torn a l’objecte amb el pintor Carles Piqueras; un escultor de Tossa, en Josep Puig i en Carbonell, pintor/escultor,: retratar l’objecte fora del seu context, donar-li un altra ús, tot plegat amb una visió irònica. Madoz encaixa molt bé en aquest joc visual que nosaltres vam explorar  fa uns vint anys”

Ben segur que el pròxim concurs en que participarà L’Enric és el que s’ha convocat dins el Pla de del Barri del Puig, la seva matriu vital.

-Si tanques els ulls quina foto en faries del barri del Puig?

-Serien persones, persones del barri. Ja hi he estat rumiant i recordo el que va ser meu paisatge humà. Alguns amb simpatia, d’altres no tant. En Jordi Budó de Ca’n Toni, en Germán, la Teresa flequera, la Cèlia, la gent del Ca’l Patró, els de ca l’Ibars, els Figueres...jo havia jugat molt amb els nets d’en Rafel, el músic - sabater. L’Agustí, que fa de mestre i en Josep, que es va morir...

La taverna de Ca’n Toni era un microcosmos del barri. S’hi ajuntava gent molt peculiar i només en les fotos que penjaven de les parets ja hi havia una part de la història de Sant Feliu. Era un lloc que s’hauria hagut de protegir, com el Plata de Saragossa o Ca’l  Canari.

A part de l’Enric el planter de bons fotògrafs de Sant Feliu no s’acaba aviat. Ell ha estat soci de l’Agrupació de Fotògrafs des de fa anys, però fins fa poc no s’hi ha posat d’una manera més activa. “Sempre hi ha hagut gent molt bona. Ara vull recordar el  Toni Martínez, que ens va deixar fa poc,  i gent com l’Albert Collado o en Jordi Gallego, que ja no cal ni parlar-ne, i també en  Quim Bigas i en David Bañeres, que són dos referents a nivell provincial”

-         Però no sembleu gaire reconeguts, potser no esteu prou presents en la vida ciutadana. 

-         L’agrupació no funciona com a lobby. Som una gent que ens agrada fer fotos, sortir plegats a fer-ne, parlar de fotògrafs i fotografies i aprendre dels que en saben més en un ambient de camaraderia. No tenim un interès especial en tenir més presència ciutadana, però tampoc no ens quedem al marge de res, sempre participem si se’ns demana.”

Julià Castelló - (Ancora)

La composició que va guanyar el Premi Pedrolo. Foto : Enric Estarlí

Compartir a...

Submit to FacebookSubmit to Google BookmarksSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Divendres, Octubre 20, 2017
Inicia sessió