SENYORA GREDA: Sóc la senyora Greda.

SORE: Sí, sí, ja ho ha dit...

SENYORA GREDA: Fa dos anys que vaig darrera aquesta acta d'extracció.

FILFA: No és aquí.

SORE:  No n'hem sentit parlar mai.

FILFA: Tenim feina.

SENYORA GREDA: Però un home no pot resistir dos anys al fons d'un pou.

SORE (atabaladament): Quin pou?

FILFA (ja més asserenat): Això és un despatx, senyo­ra. Negociat de la Darrera Firma.

SENYORA GREDA: I vostès són els escrivents...

SORE (molt digne): Oficials subsidiaris, senyora!

FILFA: No sabem res de cap pou. Aquí no n'hi ha.

SENYORA GREDA: No busco cap pou; ja ho sé, on és. Només vull l’acta.

SORE: No en fem, d’això.

SENYORA GREDA: Com en diguin, doncs.

FILFA: Ni actes ni extraccions.

SENYORA GREDA: Vostès 1'havien de firmar.

SORE (mirant el seu company): Potser ha vingut entre els papers d'avui, doncs.

SENYORA GREDA: Fa dos anys que la vaig cursar. FILFA: Es poc temps, això. (A SORE): Mira quina impaciència!

SENYORA GREDA: Però ell s'ha mort, mentrestant. SORE: Qui?

SENYORA GREDA: El meu marit.

SoRE (a FILFA): No entenc de què parla...

SENYORA GREDA: (avançant despatx endins): Va cau­re al pou i li calia un permís. Em pensava que se'n deia una acta.

FILFA: No, mai no se n'ha dit així.

SORE (al seu company): Permís tampoc.

FILFA: Potser autorització...

SORE: O aval.

FILFA: No sembla pertinent.

SORE: Si no estava avalar no hi ha res a fer.

FILFA: Més aviat una ordre, diria jo.

SENYORA GREDA (que perd la paciència): Tant li fa, el nom!

FILFA (ple de suficiència): Perdoni, però...

SENYORA GREDA (tallant-lo sense miraments): No el van poder treure perquè no arribà el permís d'extracció.

SORE: No es podia fer res, tan de pressa. Dos anys...

SENYORA GREDA: Era urgent!

SORE: Ah, en aquest cas!... Duia els segells corres­ponents?

SENYORA GREDA: Ho duia tot!

FILFA: De tota manera, no és de la nostra competència.

SORE: És veritat, no tenim res a veure amb les ex­traccions.

GREDA: Qui se n'ocupa, doncs?

FILFA: És difícil de dir...